La ira de la crisis

Una massiva manifestació, pels cànons de Brussel·les, amb més de 30.000 participants (50.000, segons els sindicats), va recórrer el passat 4 d'abril els carrers del centre de la capital belga i del districte de les institucions de la Unió Europea (UE) per protestar un cop més contra la política d'ajustos i de retallades imposada per la Comissió Europea davant la crisis i per defensaruna altre política econòmica a favor de l'ocupació i de la igualtat social.

La manifestació, convocada per la Confederació Europea de Sindicats (CES), fou fundamentalment pacífica. Però a prop de les institucions europees es produïren violents incidents amb les forces de la policia, protagonitzats principalment per treballadors dels diferents ports de Flandès i que reflecteixen la ràbia generada per la crisis i la seva seqüela interminable d'ajustos laborals, retallades salarials i reduccions de la protecció i de les prestacions socials.

A continuació van unes quantes fotos d'aquests enfrontaments, que col·lapsaren la zona al costa del Consell de Ministres de la UE, la Comissió Europea i el Servei Exterior de la UE.

     

 

 

Altres informacions sobre llibres, blogs:   http://www.eliseooliveras.com/

Més fotos a:  https://www.flickr.com/photos/eliseo-oliveras/

EUA comença a cobrar pel permís per viatjar al país

(Publicat originalment el 9 de setembre de 2010)

Mentre els Estats Units sotmeten els ciutadans europeus que viatgen al seu país a un nova imposició arbitrària, la Unió Europea (UE), la Comissió Europea i els principals governs europeus callen i es comporten com simples súbdits en comptes dels aliats independents que afirmen que són.

Aeroport de Zaventem (Bèlgica)

Els ciutadans espanyols i europeus que vulguin viatjar als EUA per a estades curtes d'oci o negocis han de pagar des del 8 de setembre del 2010 una tarifa de 14 dòlars (uns 11 euros al canvi actual) per obtenir l'Autorització Electrònica de Viatge (ESTA, en anglès), sense la qual no podran pujar a bord de l'avió o del vaixell amb destinació a aquest país.

La nova imposició constitueix un nou desequilibri en contra d'Europa en les relacions transatlàntiques i una nova mostra de la profunda debilitat política de la Unió Europea (UE) davant els EUA, que es poden permetre maltractar el seu principal soci polític sense conseqüències.

Els ciutadans nord-americans visiten Europa sense pagar cap taxa, sense controls humiliants a l'arribada i sense la necessitat d'entregar les dades de la seva targeta de crèdit, ni el correu electrònic, domicili...etc. als serveis secrets o policials europeus.

Per contra, els ciutadans europeus que viatgen als EUA han d'entregar totes les seves dades personals (incloent-hi el número de la targeta de crèdit amb què ha pagat el bitllet) a l'Administració nord-americana a través de les companyies aèries. A l'arribar als EUA se'ls prenen les empremtes dactilars dels deu dits i se'ls fitxa fotografiant fins i tot l'iris de l'ull com si es tractés de delinqüents. Ara, a més han de pagar una taxa per poder viatjar al país.

Aeroport de Lisboa (Portugal)

Malgrat aquest tracte discriminatori, la UE, la Comissió Europea i els governs dels Vint-i-set s'afanyen a satisfer qualsevol exigència nord-americana, com ja va passar amb l'entrega i l'emmagatzematge durant anys de totes les dades personals dels viatgers i amb l'autorització per espiar les transaccions financeres, que primer els EUA van començar de manera clandestina fins que es va descobrir la jugada. Ara han acceptat la reintroducció d'un visat encobert sense dir ni piu.

El permís electrònic per viatjar als EUA es va introduir de forma obligatòria el 12 de gener del 2009 per als ciutadans dels 36 països del món que, com Espanya i la majoria dels països de la UE, estaven exempts fins llavors de visat per a visites d'una durada de fins a 90 dies.

L'Administració nord-americana va introduir aquest visat encobert amb l'argument de reforçar la seguretat nacional i evitar que persones sospitoses d'activitats terroristes o delictives puguin viatjar al país.

L'autorització electrònica, que s'ha de sol·licitar a través d'internet almenys 72 hores abans de l'inici del vol (https://esta.cbp.dhs.gov/esta/), era inicialment gratuïta, però des del principi Washington ja va insinuar que aquesta gratuïtat era només temporal.

Ara, els EUA han introduït dues taxes diferents per finançar-la que sumen els esmentats 14 dòlars i que reforcen el caràcter real de visat encobert que constitueix l'Autorització Electrònica de Viatge.

Aeroport de Zaventem (Bélgica) de matinada 

Els primers quatre dòlars serveixen per pagar els costos nord-americans de tramitació de la sol·licitud. Els altres 10 dòlars addicionals es carreguen al concedir el permís electrònic de viatge. Si l'autorització no es concedeix, aquesta segona taxa no es carrega al sol·licitant. El pagament s'ha de fer mitjançant una targeta de crèdit Visa, American Express, MasterCard o Discover, les dades de la qual s'han d'introduir a l'omplir la sol·licitud.

L'autorització és valida per dos anys, a menys que el passaport expiri abans. A més de les dades personals, el viatger ha de respondre si té alguna malaltia contagiosa, algun problema físic o mental, si és consumidor o addicte a drogues i si ha estat detingut o condemnat per qüestions morals o per possessió de substàncies il·lícites. Després hi ha les habituals preguntes relatives al terrorisme, l'espionatge i la immigració i una de relativa als conflictes de custòdia de nens en què un dels progenitors sigui nord-americà.

L'obtenció de l'autorització electrònica no garanteix totalment l'entrada als EUA, com adverteixen les autoritats nord-americanes, ja que els agents fronterers als aeroports tenen potestat per denegar l'entrada al país si ho consideren pertinent, malgrat disposar del permís de viatge.

La comissària europea d'Interior, Cecilia Malmström, va expressar a l'agost el seu «profund» malestar pels plans dels EUA de cobrar la taxa, però després la Comissió Europea no ha adoptat cap mesura efectiva de pressió, ni ha proposat als governs dels Vint-i-set cap mena de resposta a Washington.

Brussel·les, un niu d'espies

(Publicat originalment 26 de maig de 2009)

Brussel·les és un niu d'espies. El final de la Guerra Freda no només no ha reduït l'activitat dels serveis secrets estrangers a la capital belga, sinó que en canvi ha multiplicat les seves accions i els seus objectius.

Kristof Clerix a un café a la capital belga

L'activitat dels espies és tan intensa que la Comissió Europea va transmetre fa poc una nota interna als directius de la institució perquè prenguessin mesures de precaució davant els intents repetits i creixents “d'obtenir documentació confidencial i sensible" de l'activitat legislativa i supervisora de l'Executiu comunitari.

La nota indicava que "alguns països, grups de pressió, periodistes i agències privades intenten obtenir informacions sensibles i protegides". La nota precisava que "persones vinculades a serveis secrets" actuen sota la cobertura de "becaris, periodistes, funcionaris dels estats de la Unió Europea (UE) agregats a la Comissió Europea i tècnics informàtics".

Els equips informàtics de la Comissió Europea i fins i tot els del mateix responsable de la política exterior i de defensa de la UE, Javier Solana, han estat objecte de reiterats intents de penetració en els últims mesos.

"Brussel·les és, juntament amb Washington i Ginebra, una de les tres ciutats clau per als serveis d'espionatge de tot el món", explica Kristof Clerix, autor del llibre Els Serveis Secrets Estrangers a Bèlgica.

Periodistes al Consell Europeu de desembre de 2008 

"Els mètodes segueixen sent els mateixos de la Guerra Freda: guanyar la confiança i després explotar aquesta confiança. El que ha canviat és l'ús de les noves tecnologies i la importància cada vegada més gran de les qüestions econòmiques", precisa Clerix, periodista de la revista belga de política internacional MO. "Els grans països no dubten a utilitzar els seus serveis secrets per promocionar i defensar els seus interessos econòmics i industrials en un món globalitzat", afegeix Clerix en una conversa mantinguda en un vell cafè de Brussel·les.

"En afers polítics i militars, Brussel·les és encara més interessant per als espies que a l'època de la Guerra Freda", destaca Clerix. L'OTAN ja no es limita a la defensa dels aliats, sinó que ha emprès operacions militars a Bòsnia, Kosovo i l'Afganistan i ha estès la seva influència a les antigues repúbliques soviètiques d'Àsia central. La UE, per la seva part, té competències en política exterior i defensa i també desenvolupa operacions militars i polítiques d'envergadura (Bòsnia, Kosovo, Macedònia, Congo, Somàlia).

A més d'aquestes qüestions polítiques i militars clàssiques, hi ha tres factors més que reforcen l'interès de Brussel·les per part dels serveis d'espionatge estrangers: la presència a Bèlgica de centres tecnològics d'ús espacial i militar, el paper del país com a rereguarda del terrorisme internacional i les nodrides comunitats immigrants turques, marroquins i d'Àfrica central, molt actives políticament i que són vigilades de prop pels governs dels seus països d'origen.

"En els últims 20 anys Bèlgica ha exercit un paper important en el terrorisme internacional. És un país petit, del qual és fàcil fugir, amb una elevada comunitat immigrant musulmana", assenyala Clerix. "El primer manual de Gihad a la UE va ser publicat a Bèlgica, els assassins del líder rebel afganès Ahmad Xa Massud tenien passaport belga i els que van realitzar els atemptats de Madrid van tenir vincles amb Bèlgica", recorda Clerix.

Un dels edificis del Parlament Europeu

La Xina és un dels nous actors més actius en el tauler de l'espionatge a Bèlgica, amb un interès molt marcat en l'obtenció d'informacions científiques i tecnològiques, però vigilant també la qüestió tibetana, els opositors polítics i el moviment Falun Gong. Així mateix, la Xina és un especialista a utilitzar els seus estudiants per obtenir informacions sensibles, però no l'únic, assegura Clerix.

Els estudiants estrangers, que es compten per milers a Bèlgica, també serveixen per realitzar un seguiment i control de les activitats polítiques de la població immigrant jove per part de les autoritats dels països d'origen.

El control i vigilància de les poblacions immigrants per part dels governs dels seus respectius països es realitza així mateix a Bèlgica a través d'associacions culturals i socials promogudes per aquestes autoritats nacionals per emmarcar i tenir localitzades aquestes persones, encarrilar les seves opinions polítiques i frenar activitats perjudicials per als seus respectius règims.

Al marge de l'espionatge nord-americà a les transaccions bancàries mundials a través de l'empresa Switf --que continua malgrat l'escàndol que va aixecar--, el cas recent més important d'espionatge es va produir al Consell de Ministres de la UE de forma continuada durant vuit anys fins a la seva detecció el 2003.

Un conjunt de cinc caixes instal·lades durant la construcció de l'edifici permetia interceptar les converses telefòniques de les delegacions nacionals d'Espanya, França, Alemanya, Itàlia, la Gran Bretanya i Àustria.

Fonts diplomàtiques van responsabilitzar Israel d'aquest sistema sofisticat d'escoltes, però ningú es va atrevir a formular una acusació pública oficial i els investigadors belgues van rebre instruccions de no aprofundir massa en el cas, segons fonts pròximes al cas.

Seu de la Comissió Europea

El sector privat també és víctima reiterada dels espies. En els últims anys, per exemple, nou empreses del parc tecnològic de Lieja han estat víctima del robatori de discos durs i ordinadors amb dades tècniques clau mentre que els lladres van desestimar la sostracció de material molt més valuós.

A més dels serveis oficials d'espionatge, també operen a Bèlgica companyies privades dedicades a l'obtenció d'informació sensible, a la infiltració en organitzacions no governamentals i a l'elaboració de dossiers per encàrrec.

Entre altres, han operat al país Wacken Hut, Hakluyt, Control Risk Group, Risk Crisis Analyses i més recentment el European Strategic Intelligence and Security Center (ESISC), creat pel periodista Claude Moniquet, de qui s'assegura que col·labora amb els serveis d'informació francesos i israelians.

L'activitat dels serveis secrets dels països aliats i d'Israel és tolerada per part de les autoritats belgues. En canvi, el Govern es mostra molt més puntós amb els agents d'altres països, com ho va demostrar la recent expulsió de diversos agents marroquins per haver anat massa lluny en la pressió sobre residents d'origen marroquí i per no haver-ne informat prèviament els seus col·legues belgues.

Amb 56.000 diplomàtics, 15.000 lobbystes, 1.200 periodistes i milers d'intèrprets lingüístics i estudiants estrangers, Brussel·les és la plaça ideal per exercir la que és coneguda com a segona professió més vella del món i és el lloc on és més fàcil estar en contacte amb un espia sense saber-ho.

La Comissió Europea vol 'despullar' als viatgers

(Publicat originalment el 23 d'octubre de 2008)

La Comissió Europea, una vegada més, intenta utilitzar el fosc procediment de la comitologia per fer aprovar de forma clandestina noves mesures que comprometen greument els drets fonamentals dels ciutadans europeus. Els comissaris de Transports i de Justícia i Interior, els conservadors Antonio Tajani i Jacques Barrot, pretenen aprovar a través dels comitès tècnics del Consell de Ministres de la UE l'ús generalitzat en els aeroports dels polèmics escàners que despullen el passatger.

Escàner corporal que despulla al viarger

La utilització per part de l'Executiu comunitari d'un procediment reservat a meres normatives tècniques busca, una vegada més, escamotejar al debat públic l'adopció de mesures controvertides pel temor o la convicció que la proposta no s'aprovaria si es tramités amb un procediment normal de debat públic al Consell de Ministres de la UE i al Parlament Europeu.

Mentre que els representants dels 27 estats de la UE en els comitès tècnics no han plantejat grans objeccions a l'aprovació de l'ús generalitzat dels escàners que despullen els passatgers, el Parlament Europeu ha decidit avui expressar públicament i fermament el seu rebuig a aquest abús per la integritat de les persones. La resolució, tot i l'intent del grup popular europeu d'ajornar la votació, ha estat aprovada de forma contundent per 361 vots a favor, 16 en contra i 181 abstencions.

La Comissió Europea pretenia a més aprovar de forma accelerada els nous escàners sense haver realitzat cap estudi científic i mèdic sobre els riscos que pot implicar per a la salut dels passatgers la seva submissió reiterada a aquest tipus de radiacions. I ni tan sols s'havia plantejat l'impacte que podria tenir la decisió sobre els drets dels ciutadans i la dignitat de les persones.

La Comissió Europea, obsessionada per multiplicar sense fi les mesures de control i vigilància als ciutadans amb la gastada excusa de l'amenaça terrorista, justifica el polèmic escàner amb l'argument que permet detectar les armes amagades sota els vestits i que evitarà les cues i els escorcolls manuals als controls dels aeroports.

Si els actuals arcs de control als aeroports detecten peces metàl·liques tan minúscules com els cèrcols dels sostenidors o els pírcings de les jovenetes, resulta impensable que algú aconsegueixi escamotejar una arma a aquest detector de metalls, per més amagada que estigui sota la roba. I a més no consta que ningú hagi aconseguit en un aeroport europeu introduir una arma en un avió amagada sota la roba, perquè aquests arcs funcionen i ofereixen prou protecció i seguretat.

Respecte a les cues, és previsible que aquestes siguin encara més llargues en els escàners corporals, perquè requereixen més temps per efectuar el control del passatger que el mer pas a través dels actuals arcs de control de metalls.

Plantejar com a justificació del nou escàner que serà més còmode que l'escorcoll manual implica partir d'una mentalitat policíaca perillosa que els escorcolls manuals dels passatgers han de constituir la norma, quan en realitat només han de ser l'excepció, si encara pretenem viure en una democràcia.

Una vegada més, ha hagut de ser el Parlament Europeu el que sortís en defensa dels drets dels ciutadans. Ara caldrà esperar a veure si els governs dels Vint-i-set deixen de seguir dòcilment les propostes policials de la Comissió Europea i no passa com amb l'absurda prohibició dels líquids als avions, fruit d'un suposat complot amb explosius líquids a què els tribunals britànics no van donar cap credibilitat.