Brussel·les, un niu d'espies

(Publicat originalment 26 de maig de 2009)

Brussel·les és un niu d'espies. El final de la Guerra Freda no només no ha reduït l'activitat dels serveis secrets estrangers a la capital belga, sinó que en canvi ha multiplicat les seves accions i els seus objectius.

Kristof Clerix a un café a la capital belga

L'activitat dels espies és tan intensa que la Comissió Europea va transmetre fa poc una nota interna als directius de la institució perquè prenguessin mesures de precaució davant els intents repetits i creixents “d'obtenir documentació confidencial i sensible" de l'activitat legislativa i supervisora de l'Executiu comunitari.

La nota indicava que "alguns països, grups de pressió, periodistes i agències privades intenten obtenir informacions sensibles i protegides". La nota precisava que "persones vinculades a serveis secrets" actuen sota la cobertura de "becaris, periodistes, funcionaris dels estats de la Unió Europea (UE) agregats a la Comissió Europea i tècnics informàtics".

Els equips informàtics de la Comissió Europea i fins i tot els del mateix responsable de la política exterior i de defensa de la UE, Javier Solana, han estat objecte de reiterats intents de penetració en els últims mesos.

"Brussel·les és, juntament amb Washington i Ginebra, una de les tres ciutats clau per als serveis d'espionatge de tot el món", explica Kristof Clerix, autor del llibre Els Serveis Secrets Estrangers a Bèlgica.

Periodistes al Consell Europeu de desembre de 2008 

"Els mètodes segueixen sent els mateixos de la Guerra Freda: guanyar la confiança i després explotar aquesta confiança. El que ha canviat és l'ús de les noves tecnologies i la importància cada vegada més gran de les qüestions econòmiques", precisa Clerix, periodista de la revista belga de política internacional MO. "Els grans països no dubten a utilitzar els seus serveis secrets per promocionar i defensar els seus interessos econòmics i industrials en un món globalitzat", afegeix Clerix en una conversa mantinguda en un vell cafè de Brussel·les.

"En afers polítics i militars, Brussel·les és encara més interessant per als espies que a l'època de la Guerra Freda", destaca Clerix. L'OTAN ja no es limita a la defensa dels aliats, sinó que ha emprès operacions militars a Bòsnia, Kosovo i l'Afganistan i ha estès la seva influència a les antigues repúbliques soviètiques d'Àsia central. La UE, per la seva part, té competències en política exterior i defensa i també desenvolupa operacions militars i polítiques d'envergadura (Bòsnia, Kosovo, Macedònia, Congo, Somàlia).

A més d'aquestes qüestions polítiques i militars clàssiques, hi ha tres factors més que reforcen l'interès de Brussel·les per part dels serveis d'espionatge estrangers: la presència a Bèlgica de centres tecnològics d'ús espacial i militar, el paper del país com a rereguarda del terrorisme internacional i les nodrides comunitats immigrants turques, marroquins i d'Àfrica central, molt actives políticament i que són vigilades de prop pels governs dels seus països d'origen.

"En els últims 20 anys Bèlgica ha exercit un paper important en el terrorisme internacional. És un país petit, del qual és fàcil fugir, amb una elevada comunitat immigrant musulmana", assenyala Clerix. "El primer manual de Gihad a la UE va ser publicat a Bèlgica, els assassins del líder rebel afganès Ahmad Xa Massud tenien passaport belga i els que van realitzar els atemptats de Madrid van tenir vincles amb Bèlgica", recorda Clerix.

Un dels edificis del Parlament Europeu

La Xina és un dels nous actors més actius en el tauler de l'espionatge a Bèlgica, amb un interès molt marcat en l'obtenció d'informacions científiques i tecnològiques, però vigilant també la qüestió tibetana, els opositors polítics i el moviment Falun Gong. Així mateix, la Xina és un especialista a utilitzar els seus estudiants per obtenir informacions sensibles, però no l'únic, assegura Clerix.

Els estudiants estrangers, que es compten per milers a Bèlgica, també serveixen per realitzar un seguiment i control de les activitats polítiques de la població immigrant jove per part de les autoritats dels països d'origen.

El control i vigilància de les poblacions immigrants per part dels governs dels seus respectius països es realitza així mateix a Bèlgica a través d'associacions culturals i socials promogudes per aquestes autoritats nacionals per emmarcar i tenir localitzades aquestes persones, encarrilar les seves opinions polítiques i frenar activitats perjudicials per als seus respectius règims.

Al marge de l'espionatge nord-americà a les transaccions bancàries mundials a través de l'empresa Switf --que continua malgrat l'escàndol que va aixecar--, el cas recent més important d'espionatge es va produir al Consell de Ministres de la UE de forma continuada durant vuit anys fins a la seva detecció el 2003.

Un conjunt de cinc caixes instal·lades durant la construcció de l'edifici permetia interceptar les converses telefòniques de les delegacions nacionals d'Espanya, França, Alemanya, Itàlia, la Gran Bretanya i Àustria.

Fonts diplomàtiques van responsabilitzar Israel d'aquest sistema sofisticat d'escoltes, però ningú es va atrevir a formular una acusació pública oficial i els investigadors belgues van rebre instruccions de no aprofundir massa en el cas, segons fonts pròximes al cas.

Seu de la Comissió Europea

El sector privat també és víctima reiterada dels espies. En els últims anys, per exemple, nou empreses del parc tecnològic de Lieja han estat víctima del robatori de discos durs i ordinadors amb dades tècniques clau mentre que els lladres van desestimar la sostracció de material molt més valuós.

A més dels serveis oficials d'espionatge, també operen a Bèlgica companyies privades dedicades a l'obtenció d'informació sensible, a la infiltració en organitzacions no governamentals i a l'elaboració de dossiers per encàrrec.

Entre altres, han operat al país Wacken Hut, Hakluyt, Control Risk Group, Risk Crisis Analyses i més recentment el European Strategic Intelligence and Security Center (ESISC), creat pel periodista Claude Moniquet, de qui s'assegura que col·labora amb els serveis d'informació francesos i israelians.

L'activitat dels serveis secrets dels països aliats i d'Israel és tolerada per part de les autoritats belgues. En canvi, el Govern es mostra molt més puntós amb els agents d'altres països, com ho va demostrar la recent expulsió de diversos agents marroquins per haver anat massa lluny en la pressió sobre residents d'origen marroquí i per no haver-ne informat prèviament els seus col·legues belgues.

Amb 56.000 diplomàtics, 15.000 lobbystes, 1.200 periodistes i milers d'intèrprets lingüístics i estudiants estrangers, Brussel·les és la plaça ideal per exercir la que és coneguda com a segona professió més vella del món i és el lloc on és més fàcil estar en contacte amb un espia sense saber-ho.

Kosovo, un paradís pel crim organitzat

(Publicat originalment el 5 de novembre de 2008)

Gairebé nou mesos després de la proclamació unilateral d'independència de Kosovo, l'antiga regió sèrbia continua sent un paradís per al crim organitzat i el tràfic de dones destinades a l'explotació sexual. I tot passa davant de les forces de pau de l'OTAN (Kfor) i de la missió policial i judicial de la Unió Europea (UE) i de l'ONU.

El president Hashim Thaçi

L'informe presentat avui per la Comissió Europea sobre la situació a Kosovo és demolidor: la corrupció governamental és generalitzada, la llibertat d'expressió, més que precària; la protecció de les minories, teòrica, i no existeix una voluntat política per combatre el crim organitzat, el narcotràfic i el tràfic de dones.

Si l'OTAN i l'ONU no van prestar mai especial atenció durant la seva tutela de Kosovo des del 1999 als greus problemes de criminalitat organitzada, la regió, sota el seu flamant govern independent presidit per Hashim Thaçi, continua sent un perillós forat negre per a Europa, emmascarat sota una fictícia imatge d'aparent seguretat.

L'informe elaborat pel comissari europeu responsable de l'Ampliació, el finlandès Olli Rehn, destaca que "Kosovo continua sent una àrea d'origen, trànsit i destí de víctimes del tràfic d'éssers humans". Aquestes persones utilitzades "gairebé exclusivament per a l'explotació sexual procedeixen majoritàriament de Moldàvia, Rússia i Ucraïna", precisa el document. "Un nombre creixent de menors kosovars són captats entre les famílies més vulnerables i desafavorides", afegeix l'informe.

Kosovo, destaca en un altre apartat el document, constitueix una peça central del tràfic d'heroïna cap a la UE. La droga entra al territori a través de la frontera de Macedònia procedent de Turquia i continua cap a Sèrbia, Hongria i Albània. "No hi ha cap pla d'acció, ni estratègia per combatre el narcotràfic", lamenta la Comissió Europea.

"Tampoc hi ha cap pla ni estratègia per combatre el crim organitzat" i el "blanqueig de diners constitueix un problema gravíssim", prossegueix el document. "El crim organitzat és un problema molt greu que afecta el mateix estat de Dret" i el Govern no té la "determinació requerida" per lluitar-hi en contra, subratlla l'informe. 

"La policia tendeix a concentrar-se a mantenir l'ordre en lloc de combatre el crim organitzat", detalla el document. Els jutges i fiscals tampoc tenen motivació per a aquesta tasca, afegeix l'informe.

Celebració de l'independència

La corrupció està tan generalitzada que "soscava el funcionament de les institucions" i és un dels principals problemes de Kosovo, destaca la Comissió Europea. Una anàlisi recent ha mostrat que "desapareixen" del pressupost públic fins a 5 milions d'euros per ministeri cada any.

El respecte a la pràctica dels teòrics drets i llibertats fonamentals garantits per la Constitució de Kosovo resulta així mateix molt problemàtic, en especial en protecció de les minories, llibertat d'expressió, prevenció de la tortura i drets de la dona. L'informe assenyala que els mitjans de comunicació estan sotmesos a "intimidació política" i que "els drets de les dones són violats amb freqüència".

Aquesta és la crua i cruel realitat del nou estat independent dels Balcans, promogut pels Estats Units i beneït per la UE i l'OTAN. I no té res a veure amb la imatge romàntica que pretén transmetre el seu president, Hashim Thaçi, d'un poble que ha conquistat la seva llibertat.

La Comissió Europea vol 'despullar' als viatgers

(Publicat originalment el 23 d'octubre de 2008)

La Comissió Europea, una vegada més, intenta utilitzar el fosc procediment de la comitologia per fer aprovar de forma clandestina noves mesures que comprometen greument els drets fonamentals dels ciutadans europeus. Els comissaris de Transports i de Justícia i Interior, els conservadors Antonio Tajani i Jacques Barrot, pretenen aprovar a través dels comitès tècnics del Consell de Ministres de la UE l'ús generalitzat en els aeroports dels polèmics escàners que despullen el passatger.

Escàner corporal que despulla al viarger

La utilització per part de l'Executiu comunitari d'un procediment reservat a meres normatives tècniques busca, una vegada més, escamotejar al debat públic l'adopció de mesures controvertides pel temor o la convicció que la proposta no s'aprovaria si es tramités amb un procediment normal de debat públic al Consell de Ministres de la UE i al Parlament Europeu.

Mentre que els representants dels 27 estats de la UE en els comitès tècnics no han plantejat grans objeccions a l'aprovació de l'ús generalitzat dels escàners que despullen els passatgers, el Parlament Europeu ha decidit avui expressar públicament i fermament el seu rebuig a aquest abús per la integritat de les persones. La resolució, tot i l'intent del grup popular europeu d'ajornar la votació, ha estat aprovada de forma contundent per 361 vots a favor, 16 en contra i 181 abstencions.

La Comissió Europea pretenia a més aprovar de forma accelerada els nous escàners sense haver realitzat cap estudi científic i mèdic sobre els riscos que pot implicar per a la salut dels passatgers la seva submissió reiterada a aquest tipus de radiacions. I ni tan sols s'havia plantejat l'impacte que podria tenir la decisió sobre els drets dels ciutadans i la dignitat de les persones.

La Comissió Europea, obsessionada per multiplicar sense fi les mesures de control i vigilància als ciutadans amb la gastada excusa de l'amenaça terrorista, justifica el polèmic escàner amb l'argument que permet detectar les armes amagades sota els vestits i que evitarà les cues i els escorcolls manuals als controls dels aeroports.

Si els actuals arcs de control als aeroports detecten peces metàl·liques tan minúscules com els cèrcols dels sostenidors o els pírcings de les jovenetes, resulta impensable que algú aconsegueixi escamotejar una arma a aquest detector de metalls, per més amagada que estigui sota la roba. I a més no consta que ningú hagi aconseguit en un aeroport europeu introduir una arma en un avió amagada sota la roba, perquè aquests arcs funcionen i ofereixen prou protecció i seguretat.

Respecte a les cues, és previsible que aquestes siguin encara més llargues en els escàners corporals, perquè requereixen més temps per efectuar el control del passatger que el mer pas a través dels actuals arcs de control de metalls.

Plantejar com a justificació del nou escàner que serà més còmode que l'escorcoll manual implica partir d'una mentalitat policíaca perillosa que els escorcolls manuals dels passatgers han de constituir la norma, quan en realitat només han de ser l'excepció, si encara pretenem viure en una democràcia.

Una vegada més, ha hagut de ser el Parlament Europeu el que sortís en defensa dels drets dels ciutadans. Ara caldrà esperar a veure si els governs dels Vint-i-set deixen de seguir dòcilment les propostes policials de la Comissió Europea i no passa com amb l'absurda prohibició dels líquids als avions, fruit d'un suposat complot amb explosius líquids a què els tribunals britànics no van donar cap credibilitat.

Lliçons de la guerra de Geòrgia

(Publicat originalment el 15 d'agost de 2008)

La curta però cruenta guerra desenvolupada a Geòrgia durant l'última setmana permet extreure ja algunes primeres lliçons del conflicte en l'actual fase de fràgil treva. La primera és que la Unió Europea (UE), quan actua de forma políticament autònoma, té la capacitat diplomàtica de reconduir greus crisis internacionals cap a solucions pacífiques negociades, com va demostrar la presidència francesa de la UE a l'aconseguir arrencar en un temps rècord de Moscou la suspensió de les operacions militars de represàlia per la brutal agressió de Geòrgia a la població d'Ossètia del Sud. Va ser la UE i no EUA qui va haver de resoldre la crisi.

President de Geòrgia, Mikhail Saakaixvili

La segona lliçó és que Geòrgia, malgrat l'opinió dels EUA i els seus aliats d'Europa de l'Est, no és un país prou madur ni responsable per estrènyer els seus llaços amb la UE i l'OTAN, ja que segueix considerant que els conflictes es resolen per la força de les armes. La política d'aventurisme militar del president georgià, Mikhaïl Saakaixvili, no només ha causat la innecessària destrucció de la capital d'Ossètia del Sud i la mort de centenars dels seus habitants, sinó que ha atret la desgràcia cap al seu propi poble, al desencadenar amb el seu atac suïcida una intervenció militar russa de represàlia. L'atac de l'exèrcit georgià a Ossètia del Sud a més ha destruït probablement qualsevol possibilitat de reintegrar en el futur la regió separatista al si de Geòrgia.

Si Geòrgia fos membre de l'OTAN o estigués en el procés d'adhesió, el conflicte hauria pogut arrossegar l'Aliança Atlàntica a una perillosa confrontació no desitjada amb Rússia. L'experiència demostra que no es pot integrar en una organització militar, com l'OTAN, un estat amb seriosos conflictes regionals sense resoldre, com és el cas de Geòrgia amb Ossètia del Sud i Abkhàzia, les dues regions russòfones semiindependents des de principis dels 90, perquè això transforma els conflictes d'un sol estat en uns conflictes de tots els països aliats.

A la UE, la integració de Xipre sense reunificar és una constant font de tensions i problemes, que compliquen les relacions d'Europa amb Turquia. Aquests contenciosos repercuteixen també al si de l'OTAN, amb obstacles d'Ankara a plantejaments dels països aliats europeus com a represàlia pels vetos xipriotes a gestos europeus cap a la comunitat turca del nord de Xipre.

La UE i el president francès, Nicolas Sarkozy, han aconseguit un èxit internacional de primer ordre al presentar un pla de pau que va fer possible aturar els combats abans que la crisi degenerada. Van ser Sarkozy i el ministre francès d'Afers Estrangers, Bernard Kouchner, els que es van desplaçar a Moscou i Tbilissi per resoldre el conflicte, mentre que EUA es limitava a repetir vàcues amenaces. La secretària d'Estat nord-americana, Condoleezza Rice, només s'ha desplaçat a Tbilissi quan les armes havien callat i per mirar de recolzar públicament a Saakaixvili. Cal recordar que les gestions diplomàtiques europees i del responsable de la política exterior de la UE, Javier Solana, ja van aturar a principis de la dècada la incipient guerra civil ètnica a Macedònia i van facilitar la separació pacífica de Sèrbia i Montenegro.

Geroge Bush i Mikhail Saakaixvili

La tercera lliçó de la guerra de Geòrgia és que cal comptar amb Rússia, tot i que els seus blindats semblin vetustos en comparació amb el modern equipament nord-americà de què disposen les forces de Geòrgia. L'Administració de George Bush ha seguit actuant com si Rússia seguís enfonsada en l'època de Borís Ieltsin, que acabava sotmetent-se o resignant-se a les exigències occidentals.

La metòdica política de reconstrucció de l'Estat rus portada a terme amb procediments autoritaris per l'actual primer ministre i anterior president rus, Vladímir Putin, i els ingents ingressos procedents de les exportacions de gas i petroli han tornat a Rússia la seva capacitat d'actuar com a gran potència. Rússia torna a ser un actor internacional ineludible, i les seves posicions, preocupacions i raonaments cal tenir-los en compte.

La quarta lliçó és que l'exemple de Kosovo comença a repercutir en l'escena internacional. La recepció al Kremlin del president rus, Dmitri Medvédev, als líders de les regions separatistes georgianes d'Abkhàzia i Ossètia del Sud anticipa que Moscou defensarà a partir d'ara amb més afany els interessos de les poblacions dels dos territoris. La pretensió de la UE, l'OTAN i EUA que el Kosovo és "un cas excepcional que no pot invocar-se com a precedent" resulta ingènua i fútil.

L'estratègia nord-americana de refermar la seva influència al Caucas a través del suport incondicional a Saakaixvili i d'alimentar sense fre les seves ambicions s'ha revelat errònia. EUA ha perdut credibilitat entre la població de Geòrgia al no haver aportat el seu suport militar quan les forces russes van repel·lir l'intent de conquistar Ossètia del Sud i Washington corre el risc d'alienar-se amb aquest conflicte la cooperació de Rússia en altres crisis internacionals molt més greus, com la guerra de l'Afganistan, el programa nuclear iranià o el procés de pau de Pròxim Orient.

Sorprèn que des de l'OTAN, les institucions europees i EUA se centrin les crítiques i condemnes en l'actuació de Rússia, sense que en cap moment es condemnés l'atac destructiu i el bombardeig artiller de les forces de Geòrgia a la capital d'Ossètia del Sud, Tskhinvali.

La por ens fa sacrificar drets i llibertats

(Publicat originalment el 6 de juliol de 2008)

La por ens fa oblidar qui som, els nostres valors europeus, els drets i llibertats tan durament conquistats al llarg dels segles. Els governants occidentals atien la por al terrorisme per justificar la retallada severa de les llibertats i dels drets dels ciutadans que pateix Europa i Estats Units. La mateixa por empeny els ciutadans a acceptar gairebé sense dir ni piu aquestes retallades dels seus drets i llibertats, quan fa només una dècada s'hi haurien oposat amb la màxima fermesa.

Els governants de les nostres democràcies occidentals estan sentint una perillosa atracció cada vegada més forta pel malson orwel·lià del "Gran Germà" i multipliquen el control de la vida privada dels ciutadans, sense que estigui demostrat que aquesta pèrdua de llibertats hagi implicat una millora significativa en la seguretat o que aquests mateixos resultats no podrien assolir-se per altres mitjans.

Les mesures que estan adoptant els governs occidentals són tan greus que fa una dècada ells mateixos haurien denunciat com a règim totalitari els països que en aquell moment s'haguessin atrevit a posar-les en pràctica. Però els temps han canviat. El terrorisme s'ha convertit en la gran excusa per justificar allò injustificable, per calmar les consciències i emmordassar les crítiques.

El Parlament britànic, a instàncies del Govern laborista, va aprovar l'11 de juny ampliar fins a 42 dies la possibilitat de detenció dels sospitosos sense que se'ls formuli cap càrrec o acusació. Aquesta és l'última d'una sèrie de mesures restrictives adoptades per la Gran Bretanya sota l'empara de la por al terrorisme. Londres, abans paradigma de la llibertat personal, s'ha convertit en una ciutat on els seus ciutadans són filmats per càmeres de seguretat unes 300 vegades al dia. Però que ningú pensi que és un tret exclusiu de la Gran Bretanya, les càmeres que vigilen el ciutadà proliferen com bolets a la UE.

Suècia, una altra antiga abanderada de les llibertats, acaba d'aprovar al juny una llei que permet als serveis secrets rastrejar totes les trucades telefòniques, correus electrònics i faxos enviats a l'estranger sense ordre judicial. Com que tècnicament és impossible diferenciar entre el trànsit domèstic i internacional d'e-mails, ni tan sols és clar que l'espionatge es limiti al correu electrònic internacional.

El Govern alemany també acaba d'enviar un projecte de llei al Parlament que permet espiar on-line els ordinadors personals dels sospitosos mitjançant la infecció dels mateixos amb programes espia i instal·lar minicàmeres als seus domicilis. Per imposició del Tribunal Constitucional, el Ministeri de l'Interior ha acceptat de mala gana que l'espionatge dels ordinadors requereixi una ordre judicial.

Espanya i els altres països europeus van pactar el 2005 controlar la identitat de totes les persones que realitzaven trucades telefòniques (fixos, mòbils i fins i tot a través d'Internet) i dels seus destinataris i de totes les persones que es connectaven a Internet i que enviaven correus electrònics, així com la durada de les converses i connexions a Internet. Espanya va completar l'any passat la transposició a la legislació nacional d'aquesta polèmica directiva europea.

Els governs europeus, per altra banda, permeten l'entrega a l'Administració nord-americana de totes les dades personals (inclòs el número de la targeta de crèdit i del correu electrònic) dels ciutadans europeus que viatgen als EUA, on són emmagatzemats i utilitzats sense cap control efectiu, en una clara violació de les lleis europees de protecció de les dades personals.

La Comissió Europea, com a alumne avantatjat dels EUA, està impulsant ara que la UE adopti una mesura similar per retenir les dades personals dels passatgers aeris que entrin o surtin del territori comunitari.

Els governs europeus també permeten a l'Administració nord-americana espiar impunement totes les dades de les transaccions financeres mundials, incloses les dels ciutadans europeus, que es realitzen a través de la Society for Worldwide Interbank Financial Telecomunication (SWIFT), instal·lada a Bèlgica. Això suposa una nova violació de la legislació europea sobre protecció de dades.

Els governs europeus així mateix van preferir mirar a un altre costat i tancar els ulls davant el trànsit de vols secrets de la CIA a Europa, el segrest de ciutadans i el trasllat de persones detingudes il·legalment cap a llocs on podien ser torturades.

Malgrat la investigació realitzada pel Consell d'Europa i el Parlament Europeu i les promeses dels governs que no tornaria a passar, el 22 de juny del 2007 un altre avió de la CIA amb destí a Guantánamo va fer escala a la base de Rota (Cadis), segons les dades oficials del control aeri portuguès. Els governs de la UE tampoc han volgut investigar mai les dades disponibles sobre les presons secretes que la CIA va mantenir a Polònia i Romania fins que va esclatar l'escàndol.

I què s’ha de dir dels EUA, on l'Administració del president George Bush recolza i empara la tortura als detinguts per obtenir informació i on la legislació especial antiterrorista permet la detenció indefinida, l'espionatge telefònic generalitzat i fins i tot el control dels llibres que es consulten a les biblioteques.

Per no parlar dels arbitraris controls als aeroports i de l'absurda prohibició de pujar líquids, cremes i gels als avions, imposada per la Comissió Europea i el Govern britànic als altres països europeus en base a una suposada conspiració estiuenca d'explosius líquids de la qual mai més es va saber i els presumptes conspiradors de la qual encara no han estat portats a judici tres anys després de la seva detenció.

Estats Units ja prepara noves restriccions per viatjar al seu territori. A partir del gener serà necessari obtenir abans una autorització electrònica de viatge per poder embarcar en un avió o en un vaixell amb destí als EUA. Aquesta autorització haurà de sol·licitar-se com a mínim 72 hores abans del vol i es convertirà en la pràctica en un visat camuflat que s'imposarà als ciutadans Espanya i els altres països europeus que no requerien visat per entrar al país de visita.

La Comissió Europea, sempre atenta a les mesures de control ciutadanes nord-americanes, està disposada a seguir l'exemple i proposa també que la UE introdueixi una exigència similar per als viatgers que no requereixin visat d'entrada als països europeus.

A poc a poc el malson de George Orwell s'està fent realitat al nostre voltant, per la por.