La por ens fa sacrificar drets i llibertats

(Publicat originalment el 6 de juliol de 2008)

La por ens fa oblidar qui som, els nostres valors europeus, els drets i llibertats tan durament conquistats al llarg dels segles. Els governants occidentals atien la por al terrorisme per justificar la retallada severa de les llibertats i dels drets dels ciutadans que pateix Europa i Estats Units. La mateixa por empeny els ciutadans a acceptar gairebé sense dir ni piu aquestes retallades dels seus drets i llibertats, quan fa només una dècada s'hi haurien oposat amb la màxima fermesa.

Els governants de les nostres democràcies occidentals estan sentint una perillosa atracció cada vegada més forta pel malson orwel·lià del "Gran Germà" i multipliquen el control de la vida privada dels ciutadans, sense que estigui demostrat que aquesta pèrdua de llibertats hagi implicat una millora significativa en la seguretat o que aquests mateixos resultats no podrien assolir-se per altres mitjans.

Les mesures que estan adoptant els governs occidentals són tan greus que fa una dècada ells mateixos haurien denunciat com a règim totalitari els països que en aquell moment s'haguessin atrevit a posar-les en pràctica. Però els temps han canviat. El terrorisme s'ha convertit en la gran excusa per justificar allò injustificable, per calmar les consciències i emmordassar les crítiques.

El Parlament britànic, a instàncies del Govern laborista, va aprovar l'11 de juny ampliar fins a 42 dies la possibilitat de detenció dels sospitosos sense que se'ls formuli cap càrrec o acusació. Aquesta és l'última d'una sèrie de mesures restrictives adoptades per la Gran Bretanya sota l'empara de la por al terrorisme. Londres, abans paradigma de la llibertat personal, s'ha convertit en una ciutat on els seus ciutadans són filmats per càmeres de seguretat unes 300 vegades al dia. Però que ningú pensi que és un tret exclusiu de la Gran Bretanya, les càmeres que vigilen el ciutadà proliferen com bolets a la UE.

Suècia, una altra antiga abanderada de les llibertats, acaba d'aprovar al juny una llei que permet als serveis secrets rastrejar totes les trucades telefòniques, correus electrònics i faxos enviats a l'estranger sense ordre judicial. Com que tècnicament és impossible diferenciar entre el trànsit domèstic i internacional d'e-mails, ni tan sols és clar que l'espionatge es limiti al correu electrònic internacional.

El Govern alemany també acaba d'enviar un projecte de llei al Parlament que permet espiar on-line els ordinadors personals dels sospitosos mitjançant la infecció dels mateixos amb programes espia i instal·lar minicàmeres als seus domicilis. Per imposició del Tribunal Constitucional, el Ministeri de l'Interior ha acceptat de mala gana que l'espionatge dels ordinadors requereixi una ordre judicial.

Espanya i els altres països europeus van pactar el 2005 controlar la identitat de totes les persones que realitzaven trucades telefòniques (fixos, mòbils i fins i tot a través d'Internet) i dels seus destinataris i de totes les persones que es connectaven a Internet i que enviaven correus electrònics, així com la durada de les converses i connexions a Internet. Espanya va completar l'any passat la transposició a la legislació nacional d'aquesta polèmica directiva europea.

Els governs europeus, per altra banda, permeten l'entrega a l'Administració nord-americana de totes les dades personals (inclòs el número de la targeta de crèdit i del correu electrònic) dels ciutadans europeus que viatgen als EUA, on són emmagatzemats i utilitzats sense cap control efectiu, en una clara violació de les lleis europees de protecció de les dades personals.

La Comissió Europea, com a alumne avantatjat dels EUA, està impulsant ara que la UE adopti una mesura similar per retenir les dades personals dels passatgers aeris que entrin o surtin del territori comunitari.

Els governs europeus també permeten a l'Administració nord-americana espiar impunement totes les dades de les transaccions financeres mundials, incloses les dels ciutadans europeus, que es realitzen a través de la Society for Worldwide Interbank Financial Telecomunication (SWIFT), instal·lada a Bèlgica. Això suposa una nova violació de la legislació europea sobre protecció de dades.

Els governs europeus així mateix van preferir mirar a un altre costat i tancar els ulls davant el trànsit de vols secrets de la CIA a Europa, el segrest de ciutadans i el trasllat de persones detingudes il·legalment cap a llocs on podien ser torturades.

Malgrat la investigació realitzada pel Consell d'Europa i el Parlament Europeu i les promeses dels governs que no tornaria a passar, el 22 de juny del 2007 un altre avió de la CIA amb destí a Guantánamo va fer escala a la base de Rota (Cadis), segons les dades oficials del control aeri portuguès. Els governs de la UE tampoc han volgut investigar mai les dades disponibles sobre les presons secretes que la CIA va mantenir a Polònia i Romania fins que va esclatar l'escàndol.

I què s’ha de dir dels EUA, on l'Administració del president George Bush recolza i empara la tortura als detinguts per obtenir informació i on la legislació especial antiterrorista permet la detenció indefinida, l'espionatge telefònic generalitzat i fins i tot el control dels llibres que es consulten a les biblioteques.

Per no parlar dels arbitraris controls als aeroports i de l'absurda prohibició de pujar líquids, cremes i gels als avions, imposada per la Comissió Europea i el Govern britànic als altres països europeus en base a una suposada conspiració estiuenca d'explosius líquids de la qual mai més es va saber i els presumptes conspiradors de la qual encara no han estat portats a judici tres anys després de la seva detenció.

Estats Units ja prepara noves restriccions per viatjar al seu territori. A partir del gener serà necessari obtenir abans una autorització electrònica de viatge per poder embarcar en un avió o en un vaixell amb destí als EUA. Aquesta autorització haurà de sol·licitar-se com a mínim 72 hores abans del vol i es convertirà en la pràctica en un visat camuflat que s'imposarà als ciutadans Espanya i els altres països europeus que no requerien visat per entrar al país de visita.

La Comissió Europea, sempre atenta a les mesures de control ciutadanes nord-americanes, està disposada a seguir l'exemple i proposa també que la UE introdueixi una exigència similar per als viatgers que no requereixin visat d'entrada als països europeus.

A poc a poc el malson de George Orwell s'està fent realitat al nostre voltant, per la por.