Brussel·les, 'filla' de la maçoneria

(Publicat originalment el 12 de juliol de 2008)

En poques capitals europees la maçoneria ha deixat una empremta tan perenne i visible com a Brussel·les. No sols la capital belga deu a la maçoneria la seva prestigiosa Universitat Lliure de Brussel·les (ULB), si no que la vasta xarxa actual d'escoles municipals laiques tampoc existiria sense la tenacitat i l'empenta de les lògies maçòniques a lo llarg del segle XIX i la seva influencia decisiva en el ajuntament de la capital.

Universitat Lliure de Brussel.les

La remodelació del centre de la ciutat en el segle XIX fou dissenyada per dirigents polítics i arquitectes maçons. Molts dels edificis emblemàtics son obra d'arquitectes maçons, com Víctor Horta y Paul Hankar. Fins i tot la restauració de la Grand Place, que li retornà tot el seu esplendor barroc perdut, fou el resultat de la perseverança del alcalde Charles Buls i d'un grup d'arquitectes i escultors maçons, com Adolphe Samyn i Víctor Rousseau.

Nombrosos edificis de la ciutat, habitatges i monuments encara conserven visibles símbols maçònics. Inclús el disseny del Parc central de Brussel·les reprodueix amb les seves avingudes, jardins i estanys els principals símbols maçònics. El compàs, la plomada i el cisell son immediatament perceptibles amb una simple mirada al plànol o a una foto aèria del parc, mentre que les demés eines (maça, esquadra, paleta, martell) apareixen dibuixades en el disseny dels jardins. No en va, Charles de Lorraine, governador general austríac de Bèlgica quan es va construir el parc en la segona mitat del segle XVIII, era un membre destacat de la Lògia Saint-Charles.

Posteriorment, en el extrem ensorrat del parc tocant al Palau Reial, s'inscriviren en el mur les sigles invertides del acrònim VITRIOL, la famosa fórmula llatina associada al procés d'iniciació maçònica: “Visita Interiora Terrae Rectificando Invenies Occultum Lapidem”. Es a dir, “visita el interior de la Terra i rectificant descobriràs la pedra amagada”, en referencia a la la reflexió sobre un mateix per créixer i desenvolupar-se. Aquesta inscripció es troba en el decorat del gabinet de reflexió per on passa el futur iniciat abans d'ésser conduit al interior del temple amb els ulls tapats per la cerimònia d'iniciació.

Després de la independència de Bèlgica i a lo llarg del segle XIX, la maçoneria exercí un paper fonamental en el desenvolupament polític del país i molt especialment en la seva capital. Tots els alcaldes de Brussel·les d'aquell segle fins a 1909 foren maçons, amb l'excepció de Adolphe Max. Posteriorment, nombrosos alcaldes han continuant essent maçons i fins i tot s'assegura que el actual, el socialista Freddy Thielemans, comparteix aquesta filosofia, però les lògies guarden la seva tradicional reserva i secret sobre els seus membres vius.

Estatua de Pierre Théodore Verhaegen

Davant del monopoli catòlic de l'ensenyament universitari a Bèlgica, el jurista Pierre Théodore Verhaegen, gran mestre de la Lògia Els Amics Filantròpics. Impulsà en 1834 la creació d'una universitat laica, totalment independent de l'Estat i de l'Església i regida pel principi de la llibertat de pensament. Amb el suport de l'alcalde de Brussel·les, Nicolas Rouppe, membre també de la mateixa lògia, la nova universitat nasqué el 20 de novembre de 1834.

Durant nombroses dècades l'Universitat Lliure de Brussel·les (ULB) només aconseguí sobreviure a l'hostilitat de l'Església i de l'Estat durant els governs conservadors gracies a les ingents contribucions financeres de les lògies maçòniques i del suport de l'ajuntament de la capital.

La creació de la ULB i el creixent prestigi dels maçons en el naixent país desencadenaren una ofensiva clerical frontal, que culminà amb la condemna pública de la maçoneria pel episcopat en 1837, que fou llegida a tots els trones de les esglésies de Bèlgica. La condemna eclesial conduí a l'abandonament de les lògies per part dels catòlics i a la afiliació en massa dels anticlericals, i això donà un ímpetu decisiu a la politització de la maçoneria a Bèlgica.

Les lògies maçones belgues del segle XIX, a diferencia de les britàniques i nord-americanes, decidiren implicar-se activament a la política i impulsaren la creació del Partit Lliberal belga per contrarestar el omnipresent 'diktat' catòlic en totes les esferes de la vida pública i privada dels ciutadans.

Les elits intel·lectuals del país pensaven que les llibertats de la Constitució de 1830 només servien als interessos catòlics: multiplicació de les escoles primàries dirigides pel clergue, duplicació en pocs anys de la població de les ordres religioses i intervencions reiterades del episcopat a les eleccions.

Seu de la Lògia dels Amics Filantròpics

Sota l'impuls de Verhaegen i de les lògies maçòniques s'organitzaren les associacions lliberals, que conduïren el 14 de juny de 1846 a la creació del Partit Lliberal en la sala gòtica de l'Ajuntament de Brussel·les. A l'any següent, assolí una gran victòria a les eleccions, que va permetre la constitució del primer govern lliberal a Bèlgica. “La maçoneria s'ha convertit en el cap i l'avantguarda del Partit Lliberal”, proclamà en aquella època amb entusiasme l'editor Albert Lacroix.

Les lògies maçòniques concentraren els seus esforços polítics en aconseguir la laïcitat de l'Estat, en promoure un ensenyament públic laic, obligatori i de qualitat, en instaurar l'educació femenina, en la reglamentació del treball de les dones i els nens, el matrimoni civil i en establir el sufragi universal.

La desaparició del sufragi censatari, pel que tant havien lluitat, al ampliar enormement l'electorat, privaria als maçons en els albors del segle XX del seu antic paper polític determinant. Però durant la segona meitat del segle XIX la quasi totalitat de l'elit lliberal brussel·lesa estava afiliada a alguna lògia maçònica.

Una de les batalles més dures que va tenir que lluitar la maçoneria belga en el segle XIX fou arrabassar a l'autoritat clerical l'ensenyament municipal per transformar-lo en un model d'escoles públiques laiques, amb mètodes pedagògics avançats i un professorat amb formació especialitzada.

Símbol a l'antiga Lògia del Dret Humà

La xarxa d'escoles públiques es completà amb cursos nocturns per adults, gimnasos populars, guarderies, escoles bressol, biblioteques i centres d'ensenyament mitjà i professional. Aquesta xarxa d'escoles municipals, orgull de la capital belga, serví de model per la reorganització de l'ensenyament primari en el país i fou imitada a l'estranger.

Una altre de les grans batalles de la maçoneria fou el seu combat per secularitzar els cementiris, que l'Església considerava com a propietat seva, i posar fi a la pràctica eclesial de condemnar als lliurepensadors a ésser enterrats en el racó dels criminals.

Malgrat haver aconseguit l'Ajuntament de Brussel·les imposar la propietat municipal als cementiris per que estiguessin oberts a tothom, sense cap control de l'Església, l'estratègia d'intimidació dels mitjans eclesiàstics era tan gran sobre les famílies i les persones que es negaven a sotmetre's al ritual catòlic, que les lògies van haver d'organitzar cerimònies civils per protegir als seus membres. Nombroses persones deixaven així mateix redactats testaments maçònics per rebutjar per escrit qualsevol ritual religiós en el seu enterrament.

Tomba amb els símbols maçònics

La mort de Pierre Théodore Verhaegen, fundador de la ULB, donà peu en desembre de 1862 a un gran funeral maçònic i a un seguici fúnebre en el que els membres de les lògies desafiaren al clergue portant ostentosament pels carrers les seves insígnies i els seus hàbits maçònics.

Verhaegen, malgrat les pressions de la seva família, es negà a rebre els darrers sagraments i deixà per escrit el seu rebuig a qualsevol presencia eclesial o funeral religiós en el seu testament. Això va convertir el seu enterrament en un dels grans moments històrics de les lluites confessionals de Bèlgica.

Quasi 16 anys després, l'enterrament d'Ernest Allard, un altre polític lliberal maçó, en 1878 mobilitzà de nou massivament a totes les lògies de Brussel·les per defensar la llibertat de pensament enfront de la pressió catòlica.

Allard, uns quants anys abans de la seva mort, també deixà un testament escrit amb instruccions precises per evitar qualsevol interferència religiosa al seu funeral i fins i tot va demanar als membres de la seva lògia que el protegiren si fos necessari de l'encalçament religiós a les seves hores postremes.

D'aquesta titànica lluita dinovena ha quedat la pràctica sovint actual de les esqueles maçòniques que surten publicades en el diari francòfon progressista “Le Soir”, on es destaca sota el símbol tradicional del compas i l'esquadra que la persona va morir “fidel a les seves conviccions filosòfiques”.