(Publicat originalment el 9 de setembre de 2010)
Mentre els Estats Units sotmeten els ciutadans europeus que viatgen al seu país a un nova imposició arbitrària, la Unió Europea (UE), la Comissió Europea i els principals governs europeus callen i es comporten com simples súbdits en comptes dels aliats independents que afirmen que són.
Aeroport de Zaventem (Bèlgica) |
La nova imposició constitueix un nou desequilibri en contra d'Europa en les relacions transatlàntiques i una nova mostra de la profunda debilitat política de la Unió Europea (UE) davant els EUA, que es poden permetre maltractar el seu principal soci polític sense conseqüències.
Els ciutadans nord-americans visiten Europa sense pagar cap taxa, sense controls humiliants a l'arribada i sense la necessitat d'entregar les dades de la seva targeta de crèdit, ni el correu electrònic, domicili...etc. als serveis secrets o policials europeus.
Per contra, els ciutadans europeus que viatgen als EUA han d'entregar totes les seves dades personals (incloent-hi el número de la targeta de crèdit amb què ha pagat el bitllet) a l'Administració nord-americana a través de les companyies aèries. A l'arribar als EUA se'ls prenen les empremtes dactilars dels deu dits i se'ls fitxa fotografiant fins i tot l'iris de l'ull com si es tractés de delinqüents. Ara, a més han de pagar una taxa per poder viatjar al país.
Aeroport de Lisboa (Portugal) |
El permís electrònic per viatjar als EUA es va introduir de forma obligatòria el 12 de gener del 2009 per als ciutadans dels 36 països del món que, com Espanya i la majoria dels països de la UE, estaven exempts fins llavors de visat per a visites d'una durada de fins a 90 dies.
L'Administració nord-americana va introduir aquest visat encobert amb l'argument de reforçar la seguretat nacional i evitar que persones sospitoses d'activitats terroristes o delictives puguin viatjar al país.
L'autorització electrònica, que s'ha de sol·licitar a través d'internet almenys 72 hores abans de l'inici del vol (https://esta.cbp.dhs.gov/esta/), era inicialment gratuïta, però des del principi Washington ja va insinuar que aquesta gratuïtat era només temporal.
Ara, els EUA han introduït dues taxes diferents per finançar-la que sumen els esmentats 14 dòlars i que reforcen el caràcter real de visat encobert que constitueix l'Autorització Electrònica de Viatge.
Aeroport de Zaventem (Bélgica) de matinada |
L'autorització és valida per dos anys, a menys que el passaport expiri abans. A més de les dades personals, el viatger ha de respondre si té alguna malaltia contagiosa, algun problema físic o mental, si és consumidor o addicte a drogues i si ha estat detingut o condemnat per qüestions morals o per possessió de substàncies il·lícites. Després hi ha les habituals preguntes relatives al terrorisme, l'espionatge i la immigració i una de relativa als conflictes de custòdia de nens en què un dels progenitors sigui nord-americà.
L'obtenció de l'autorització electrònica no garanteix totalment l'entrada als EUA, com adverteixen les autoritats nord-americanes, ja que els agents fronterers als aeroports tenen potestat per denegar l'entrada al país si ho consideren pertinent, malgrat disposar del permís de viatge.
La comissària europea d'Interior, Cecilia Malmström, va expressar a l'agost el seu «profund» malestar pels plans dels EUA de cobrar la taxa, però després la Comissió Europea no ha adoptat cap mesura efectiva de pressió, ni ha proposat als governs dels Vint-i-set cap mena de resposta a Washington.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada