Bèlgica, una ficció de país

(Publicat originalment el 16 juliol de 2008)

Des de fa ja molt temps, Bèlgica és només una ficció de país, a la qual s'aferra amb desesperació la minoria francòfona perquè no té res més. Els flamencs, que representen aproximadament el 60% de la població belga, tenen Flandes com a referència nacional d'identitat, però els francòfons només tenen Bèlgica.

Poster en favor de l'unitat de Bèlgica

Els flamencs, la comunitat històricament pobra, marginada i menyspreada socialment i políticament, no només s'ha convertit en la regió més rica i dinàmica de Bèlgica, sinó que s'ha transformat en un nació, amb una agenda i uns objectius polítics propis i amb la voluntat de convertir-se en un Estat.

La tot poderosa comunitat francòfona d'anys enrere, que va dominar econòmicament, socialment i políticament Bèlgica fins fa unes dècades, es troba a la defensiva, empobrida després de les successives crisis de la mineria i la indústria siderometal·lúrgica i per la pèrdua de la riquesa procedent del Congo i les altres colònies africanes, sense que hagi estat capaç de generar un nou teixit empresarial potent que substitueixi el perdut.

La comunitat francòfona, repartida entre Brussel·les i Valònia, depèn dels fons que aporta Flandes per mantenir el seu actual nivell de protecció social, l'assegurança de desocupació, les pensions, les ajudes familiars, l'assistència sanitària i l'educació. Sense aquestes transferències, la protecció social francòfona hauria de retallar-se almenys en un 30%, segons diferents estudis.

Manifestació de 2007 en favor de l'unitat

Els francòfons durant massa anys no han estat conscients de l'enorme esforç financer que han suposat per a Flandes aquestes ajudes, ni del malestar creixent que es generava al nord del país per l'autoabandonament de Valònia en una crisi endèmica i per la seva conformitat amb una cultura del subsidi.

Fa un any i mig, l'informatiu fictici a la televisió pública francòfona sobre la proclamació de la independència de Flandes i la mort de Bèlgica va ser cregut per desenes de milers de teleespectadors, perquè tots són conscients que el país està fracturat de forma irremeiable des de fa molt temps.

Les dues comunitats viuen d'esquena, parlen llengües diferents, llegeixen diaris diferents, veuen programes televisius diferents. Les novel·les, les pel·lícules d'èxit, fins i tot els còmics dels nens són diferents al nord i al sud del país. La majoria dels francòfons desconeix el neerlandès i una part molt important dels flamencs no controla el francès.

Rètol a Kraainem, a la perifèria de la capital

Al marge de la crisi política, els diaris i els informatius de la televisió flamencs i francòfons informen molt poc o gairebé gens del que succeeix a l'altra part del país i només per a notícies negatives: la corrupció, els crims i els abusos de l'Estat del Benestar de la zona francòfona i la persecució del francès, el racisme i la corrupció de Flandes.

No existeix des de fa diverses dècades cap partit polític d'àmbit estatal. Les relacions entre els partits flamencs i francòfons de la mateixa família política són escasses o nul·les. La fragmentació arriba a tots els àmbits de la vida quotidiana, fins i tot les federacions esportives estan separades.

Manifestació a favor de l'unitat de Bèlgica

Les actuals negociacions per reformar l'Estat i ampliar els poders de les regions estaven abocades al fracàs, perquè el que reclama Flandes és inacceptable per als partits francòfons. Aquests partits no poden permetre una retallada dels drets polítics i judicials dels residents francòfons de la perifèria flamenca de Brussel·les, ni són capaços de gestionar l'ajust que implicaria la retallada de les transferències que comporta les reivindicacions de Flandes.

Els partits flamencs tampoc no poden conformar-se amb menys, perquè no poden tornar amb les mans buides després d'haver incitat ells mateixos el seu propi electorat amb la seva visió nacionalista. I menys amb la pressió constant de l'extrema dreta independentista del Vlaams Belang (Interès Flamenc), que constitueix la segona força política de Flandes.

Bèlgica està abocada a un agònic procés de descomposició, perquè les dinàmiques polítiques desencadenades al nord i al sud del país amb motiu de les eleccions del 10 de juny del 2007 han superat durant els últims dotze mesos d'enfrontaments el punt de no retorn i ja no existeix una base compartida sobre la qual es pugui construir un projecte comú estable i durador.