Una passió belga

Tot bon belga adora les patates fregides i té la seva paradeta favorita on adquirir-les i on amanir-les amb fins a 28 tipus de salses diferents.  La irresistible passió per les sempre presents 'frites' (patates fregides) és una de les poques coses que comparteixen sense disputa flamencs i francòfons, tan distanciats en la majoria de les altres qüestions en aquest país fracturat.

Maison Antoine a la plaça Jourdan

Els belgues mengen les 'frites' en cucurutxos de paper caminant pel carrer, als bars i cafès, asseguts en una plaça o còmodament instal·lats a casa al matí, migdia, tarda i fins i tot nit. Les 'frites' constitueixen una peça essencial del patrimoni culinari i cultural belga, molt més quotidianes que els també tradicionals musclos, malgrat el seu caràcter dietètic poc saludable. Les parades de fregits no sols són presents a tots els llocs estratègics de les ciutats belgues, sinó que s’escampen com bolets al llarg de les carreteres i autopistes.

El Govern való promociona activament el consum de 'frites' amb una setmana dedicada a la patata fregida per desembre, malgrat les protestes i les queixes dels metges i els nutricionistes, que consideren aquesta promoció perniciosa davant de l'epidèmia d'obesitat entre la població belga, en especial la francòfona, menys inclinada a les activitats esportives que la flamenca.

Amb documents a la mà, els belgues s’atribueixen fins i tot la invenció de les patates fregides i qualifiquen els francesos d’imitadors poc afortunats. Un manuscrit de l’any 1781 de Joseph Gérard narra que ja hi havia la tradició d’elaborar patates fregides a la zona de Namur, Dinant i Andenne, al costat del riu Mosa, des de com a mínim 100 anys abans.

Fritland al vespre en el centra de la capital belga

Les patates tallades en forma allargada i fregides van començar a utilitzar-se com a substitut dels tradicionals peixets fregits quan el riu es gelava i quan la pesca resultava escassa.  Les patates precisament es tallaven de manera allargada per imitar els peixos que substituïen a les taules de la població més humil de la zona valona.

Els belgues sostenen a més a més que el nom anglès de 'French Fries' no es refereix a que siguin d'origen francès, si no que la paraula 'french' deriva en aquest cas del verb utilitzat a Estats Units per referir-se a tallar en palets i que aquesta interpretació ja figurava en un llibre de receptes nord-americà de finals del segle XIX, abans de que els soldats d'Estats Units es familiaritzaren amb les patates fregides en el Front de l'Oest durant la Primera Guerra Mundial.

França, fidel a la seva afició al 'grandeur' també reivindica la paternitat de les 'frites' i assegura que la seva existència està documentada ja en l'època de la gloriosa Revolució de 1789, on es coneixien com les patates del Pont-Neuf, per que allà es servien.

L’opinió més arrelada sosté que la millor parada de fregits de Brussel·les· les és la Maison Antoine de la plaça Jourdan, al límit del barri europeu.  Una reputació aconseguida gràcies a 61 anys de servei continu i consolidada a través de les guies de viatges, els blocs i els comentaris que deixen a Internet tant els belgues com els turistes.

La Maison Antoine va ser fundada el 1948 per Antoine Desmet i la seva dona quan van decidir abandonar la seva activitat de fregidoria ambulant de fira en fira per establir-se al cor d’Etterbeek. La petita barraca original s’ha transformat amb el pas dels anys en un quiosc amb un doble taulell gestionat per la quarta generació familiar i al davant de la qual hi ha gairebé permanentment una doble i llarga fila de clients per comprar les seves 'frites'.

La recentment renovada Frit-Flagey a la plaça Flagey

Però no tothom comparteix aquesta opinió i la petita fregidoria Frit-Flagey, recentment renovada, és considera per molts brussel·lesos com la millor de la ciutat.  Situada a la plaça Flagey, un dels focus de la vida social de Brussel·les fora del barri antic, la petita barraca compta entre els seus fidels defensors la cèlebre escriptora Amélie Nothomb i manté també una cua gairebé permanent de clients.

Algunes altres parades de patates fregides ben populars a Brussel·les· les són Fritland, al centre de la ciutat; Clémentine, a la plaça Saint Job d’Uccle, i Charles, a la plaça Dumon de Stockel, per esmentar-ne tan sols uns pocs exemples.

Uns dies abans d'acabar el 2009, va tencar una altre de les fregidories més clàssiques de la capital, la paradeta Martin, a la plaça de Saint-Josse, després de 78 anys servint patates fregides a tot el popular barri de la capital. La noticia ocupà una capçalera de pàgina en el diaries belgues, de la mateixa manera que la premsa belga recollí àmpliament les múltiples movilitzacions ciutadanes que es van produir successivament per preservar la petita fregidoria de la plaça Flagey durant els avatars de les eternes obres de remodelació de l'indret que es menjaren literalment la plaça durant un pilot d'anys.

(Vaig publicar una primera versió el 22 de gener de 2010)